La ballarina
Era una ballarina de ballet molt famosa. El cos estilitzat, moviments lleugers com la ploma, volant damunt de l'escenari. El públic estava embadalit amb cada moviment. A recer de les mirades, entre les cametes del teatre, una ombra la observa. Cau el taló, encara se senten aplaudiments. Mentre recull les roses que han quedat en el terra, el individu s'apropa darrera seu. Unes mans la obliguen a aixecar-se, fent que salti per l'ensurt. Un home alt, amb uns ulls brillants i d'un to com el ambre, la miren amb ràbia. Els seus braços la giren i la immobilitzen davant seu. La observa detingudament sense dir res. Ella intenta alliberar-se i es mira el espai buscant ajuda. Amb la gola seca pel pànic no li surten les paraules. - Vine amb mi. - Li diu el desconegut. - No! - Aconsegueix cridar. Al seu voltant comença a sorgir gent, admiradors de la ballarina, tècnics del teatre, familiars... Tots amb la cara compungida miren la escena. - Si us pla