Els somiadors que ara no els permeten somniar
Els somiadors que ara no els permeten somniar. Només vivim per treballar Per riure i per plorar La infància només pot quedar –se on és. Les heroïnes, les platges i les nines. Els somiadors que ara no els permeten somniar Les cançons que t’animaven a crear Ara només podem oblidar. No podem cridar Quina imatge podríem donar? Jo vull cridar, riure i plorar i les cançons recordar Saltar, cantar i estimar Sense que ningú m’ho pugui reclamar. Viure no és seguir el camí Que molts altres han seguit Viure és construir el teu propi destí Sense sentir-se perseguit. Jo vull cridar, riure i plorar i les cançons recordar Saltar, cantar i estimar Sense que ningú m’ho pugui reclamar. No et vull fer mal Només vull fer l’animal Crear, dibuixar i estimar Sense culpa sense criticar. És més o menys un poema, que vaig crear el 14 de juliol de 2005. Un consel