Els somiadors que ara no els permeten somniar

-
Els somiadors que ara no els permeten somniar.
Només vivim per treballar
Per riure i per plorar

La infància només pot quedar –se on és.
Les heroïnes, les platges i les nines.Els somiadors que ara no els permeten somniar
Les cançons que t’animaven a crear
Ara només podem oblidar.

No podem cridar
Quina imatge podríem donar?

Jo vull cridar, riure i plorar
i les cançons recordar
Saltar, cantar i estimar
Sense que ningú m’ho pugui reclamar.

Viure no és seguir el camí
Que molts altres han seguit
Viure és construir el teu propi destí
Sense sentir-se perseguit.

Jo vull cridar, riure i plorar
i les cançons recordar
Saltar, cantar i estimar
Sense que ningú m’ho pugui reclamar.

No et vull fer mal
Només vull fer l’animal
Crear, dibuixar i estimar
Sense culpa sense criticar.

És més o menys un poema, que vaig crear el 14 de juliol de 2005.
Un consell, si us arriba la inspiració, aprofiteu-ho!!! Jo moltes vegades escric coses que no tenen sentit, però enmig pot sortir alguna cosa que val la pena. ;) Apa doncs a escriure!!!

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Mukkes i Rista

-
Primera Part – Qui coi són aquest dos? Aquesta és una història, que si no fos perquè m’han amenaçat per escriure-la, no hagués sortit a la llum. Aquests dos individus (aixxx perdona Mukkes, ja ho faig millor, tranquil), volia dir en Mukkes i la Rista, són dos personatges que m’han concedit el gran honor (millor així?) d’escriure les seves cròniques. Millor dit m’han obligat a fer-ho. (Aixxx!! D’acord ja ho he entès). Seguint amb el que deia, resulta que us explicaré de la millor manera que pugui les aventures d’aquests dos personatges. Primer de tot us els presentaré. Mukkes és un dels gats més entremaliats que hi ha, però més a més és un dels lladres més cruels. No li agrada que el tractin com un simple gat, no li agrada que el comparin amb una altre gat, i no li agrada que li diguin “gat”, ni “mixeta”. Pobre de tu si ho sent pronunciar, encara que no estigui present, no et pots ni imaginar el que et pot arribar a fer. Em venen esgarrifances només de pensar-ho. Però heu de pens...
Leer más

Metro tap music

-
Brush step shuffle step brush step shuffle hop ... Dins el meu cap encara sonaven els passos de la classe de claqué que havia fet fa només un quart d’hora. Cada so ressonava dins el meu cap, seguint un ritme, unes pulsacions ... Mentre intentava repassar tota la seqüència de passos, vaig pujar el metro per anar cap a casa. A aquelles hores de la tarda el metro semblava que hi regalaven alguna cosa. Estava a petar. Corrent per entrar-hi vaig poder esquivar la gent i ocupar un raconet entre la porta que hi havia al costat oposat, i la filera de seients. Aferrat amb una mà a la barra, vaig intentar retrobar el fil dels meus pensaments. Intentant-ho, un soroll que provenia del fons del vagó em va desconcentrar. Era música, tot i que, a aquell volum, ratllava a soroll. No em vaig voler rendir, vaig provar a fer cops al terra amb els peus, però ni tants sols els sentia. Com a últim recurs vaig agafar les sabates de claqué. Amb penes i treballs, me les vaig aconseguir posar, però per po...
Leer más

Por

-
Em sento com si hagués perdut la il·lusió, he deixat que les pors invadeixin altre cop la meva vida. Com és possible? Havia aconseguit més del que m’imaginava, però després d’aconseguir-ho, l’emoció ha anat desapareixent. He deixat que morís a poc a poc. Em torno a sentir com abans, com si hagués de començar de nou. Tornar a analitzar-me, a analitzar els meus pensaments. Tornar-me a convèncer que tant se val què pensi la gent de mi. Odio sentir-me altre cop així, vull sortir d’aquest estat que em fa perdre el que més m’estimo de mi mateixa, les ganes de fer tonteries.
Leer más