Les seves mans
Tenia les mans blanques com la cera, fredes com el glaç i lleugeres com la ploma. Només havien conegut el tacte de teles suaus, el càlid de les carícies i el fred del marbre de les parets del seu castell. Amb elles havia descobert l'aspror dels prínceps i reis, i la delicadesa de les dames de companyia; amb els quals, el breu instant en el qual amb dos mans s’unien , havia pogut percebre més del que les paraules poguessin dir. L’aspror de l’alta societat es podia apreciar per les mans resseques per la ambició, i l’afany de poder. En canvi, la delicadesa de les mans de una serventa, tot i que forjades pel treball, amagaven una suavitat que no es percebia a primer cop d’ull i només amb el tacte es manifestava. Per ella les mans era el camí amb el qual podia desemmascarar les persones. Quan les paraules es percebien falses, les mans li revelaven la veritat. La manera de agafar-se les mans, la pressió, el tremolor... desvetllaven els sentiment més ocults, com el respecte, el rebui