Metro tap music
Brush step shuffle step brush step shuffle hop ... Dins el meu cap encara sonaven els passos de la classe de claqué que havia fet fa només un quart d’hora. Cada so ressonava dins el meu cap, seguint un ritme, unes pulsacions ... Mentre intentava repassar tota la seqüència de passos, vaig pujar el metro per anar cap a casa. A aquelles hores de la tarda el metro semblava que hi regalaven alguna cosa. Estava a petar. Corrent per entrar-hi vaig poder esquivar la gent i ocupar un raconet entre la porta que hi havia al costat oposat, i la filera de seients. Aferrat amb una mà a la barra, vaig intentar retrobar el fil dels meus pensaments. Intentant-ho, un soroll que provenia del fons del vagó em va desconcentrar. Era música, tot i que, a aquell volum, ratllava a soroll. No em vaig voler rendir, vaig provar a fer cops al terra amb els peus, però ni tants sols els sentia. Com a últim recurs vaig agafar les sabates de claqué. Amb penes i treballs, me les vaig aconseguir posar, però per po