La meva mosca i jo (2)
2 A l’estiu, les tardes es feien molt pesades. Les hores passaven lentament. La calor s’assegurava que no entrés ni una ànima, a la botiga. Si m’entretenia netejant o endreçant, semblava que el temps em regalés una hora menys de avorriment. De tant en tant entrava alguna senyora a demanar-me algun carret de fil, alguna cinta de color per la seva filla, o fins i tot alguna madeixa de llana. Però para de comptar. És molt estrany que no es compri en aquesta època de l’any, és quan la gent té més temps lliure. Fa massa calor, per posar-se a cosir. No era com abans que la gent reutilitzava la roba, i anava posant pedaços quan es feia malbé. Volen ser molt recicladors avui en dia, però compren coses que després no faran servir. Massa consum i massa poca consciència. Quan tenia catorze anys, les coses es feien de una altra manera. Quan vaig entrar a treballar a la merceria, no hi havia calculadores, tot es feia a mà. Comptaven els cèntims amb els dits; i a base de pràctica el cap t’anav