El efecto caleidoscopio

Els records quan es reviuen prenen un altre color, més viu, el que la memòria li atribueix. Aquella escala, aquelles parets... estaven allà, davant meu, recordant-me el que hi vaig viure. I el que no, tots els canvis que han patit, elements que ja no hi són, etcètera.  ----- Parets que es mantenen en peu esgarrapades pel temps, murs que es desfan per les batzegades de les inclemències que genera la naturalesa. Els records posen filtres a una realitat canviada, augmenten la sensació de que "el passat era molt millor que el present", disminueixen les imperfeccions, ens il·luminen els racons on vam ser feliços, ens enfosqueixen els pitjors moments. Si les parets parlessin ens explicarien moltes històries, fets quotidians sense importància, històries d'amor, desgràcies... Un munt de informació, que de tanta, ens mostraria que només som un llibre en la enorme biblioteca de la vida. Les parets, la biblioteca i jo, el llibre on hi escric cada dia, formem part de l

A vegades un refredat et pot obligar estar al llit dies. És exactament el que m'ha passat a mi. Això m'ha portat a reflexionar, tot i que fa uns quants mesos que reflexiono molt. Quan estàs malalt deixes de fer el que fas normalment. És lògic. Però perquè ens costa tant ser-hi conscients. Perquè volem fer encara que no ho podem fer? I aquí és on vaig arribar, ets menys tu sinó fas les coses que estàs acostumat a fer? Haig d'esperar a estar bé per sentir-me "bé" amb mi mateixa? El jo malalt és diferent al jo sa? Són preguntes que m'he fet, que feia temps que no em feia perquè també fa temps que no em poso malalta.  Automàticament després de fer-me les preguntes vaig pensar en la situació d'estar malalta crònica. No hi ha un jo sa, per tant s'ha de viure amb la situació en què et trobes de la millor manera possible. Per tant les respostes a les meves preguntes tenen una direcció ben definida. Vivim pensant que tot serà sempre igual, però el "