Qui sóc? (reflexions)
A vegades un refredat et pot obligar estar al llit dies. És exactament el que m'ha passat a mi. Això m'ha portat a reflexionar, tot i que fa uns quants mesos que reflexiono molt.
Quan estàs malalt deixes de fer el que fas normalment. És lògic. Però perquè ens costa tant ser-hi conscients. Perquè volem fer encara que no ho podem fer? I aquí és on vaig arribar, ets menys tu sinó fas les coses que estàs acostumat a fer? Haig d'esperar a estar bé per sentir-me "bé" amb mi mateixa? El jo malalt és diferent al jo sa?
Són preguntes que m'he fet, que feia temps que no em feia perquè també fa temps que no em poso malalta.
Automàticament després de fer-me les preguntes vaig pensar en la situació d'estar malalta crònica. No hi ha un jo sa, per tant s'ha de viure amb la situació en què et trobes de la millor manera possible.
Per tant les respostes a les meves preguntes tenen una direcció ben definida. Vivim pensant que tot serà sempre igual, però el "jo" com la vida canvia i es mou al ritme que marca aquesta última.
La incertesa pot generar por, però també ens ensenya a veure les coses des de una perspectiva molt més àmplia.
Quan estàs malalt deixes de fer el que fas normalment. És lògic. Però perquè ens costa tant ser-hi conscients. Perquè volem fer encara que no ho podem fer? I aquí és on vaig arribar, ets menys tu sinó fas les coses que estàs acostumat a fer? Haig d'esperar a estar bé per sentir-me "bé" amb mi mateixa? El jo malalt és diferent al jo sa?
Són preguntes que m'he fet, que feia temps que no em feia perquè també fa temps que no em poso malalta.
Automàticament després de fer-me les preguntes vaig pensar en la situació d'estar malalta crònica. No hi ha un jo sa, per tant s'ha de viure amb la situació en què et trobes de la millor manera possible.
Per tant les respostes a les meves preguntes tenen una direcció ben definida. Vivim pensant que tot serà sempre igual, però el "jo" com la vida canvia i es mou al ritme que marca aquesta última.
La incertesa pot generar por, però també ens ensenya a veure les coses des de una perspectiva molt més àmplia.
Molt interessants les reflexions Isaura…. És com si la seguretat contradictòriament ens fa més insegurs i reticents a acceptar els canvis.
ResponderEliminarJust avui he llegit aquesta noticia. Totes les seves reflexions em semblen molt interessants.
https://elpais.com/cultura/2018/02/07/actualidad/1517989873_086219.html
“Se ha pasado, en opinión del filósofo, “del deber de hacer” una cosa al “poder hacerla”. “Se vive con la angustia de no hacer siempre todo lo que se puede”, y si no se triunfa, es culpa suya. “Ahora uno se explota a sí mismo figurándose que se está realizando; es la pérfida lógica del neoliberalismo que culmina en el síndrome del trabajador quemado”
No ens donem permís ni per estar malalts uns dies, de vegades.
Gràcies guapa!!
EliminarHe vist la noticia pel facebook, és molt interessant.
Tens raó, costa molt pensar que ens mereixem un descans, que necessitem temps per recuperar-nos. Tenim tant arrelat el sentiment de responsabilitat que costa pensar en un mateix. Si deixem de fer coses dona la sensació de que estàs perdent el temps. I a vegades el perdem amb coses menys importants com pot ser el facebook o el instagram :p.
Necessitem nodrir-nos de la filosofia a veure si així comencem a viure millor.