La bombolla
Recordo que la mare em va comprar quan era petita una bombolla per anar a nedar a la platja. - Sara, amb aquesta bombolla ja no hauràs de patir, no t'enfonsaràs. Encara ara m'evoca aquella increïble sensació d'estar en el mar, amb els meus pares agafant-me de la mà i amb la convicció d'estar segura en el paradís. Jugava amb l'aigua, reia i sentia que el món era meravellós. Però ara és diferent. Ja he après a nedar i tots ens hem fet grans. Cada dia sembla que sigui més lluny aquella sensació de seguretat, innocència i diversió. Tot sembla tornar-se gris, gris fosc, negre. En aquests moments més baixos, penso en la bombolla. - Pateixo i sembla que cada vegada m'enfonso més. Aquest estiu passat vaig anar a la platja, vaig portar als meus pares. - Mare, tan debò em servís la bombolla que em compraves per aprendre a nadar, per superar els alts i baixos que tinc. - No pots comprar la seguretat, només compraràs flotadors temporals. Has de buscar la