La bombolla

Recordo que la mare em va comprar quan era petita una bombolla per anar a nedar a la platja.

- Sara, amb aquesta bombolla ja no hauràs de patir, no t'enfonsaràs.

Encara ara m'evoca aquella increïble sensació d'estar en el mar, amb els meus pares agafant-me de la mà i amb la convicció d'estar segura en el paradís. Jugava amb l'aigua, reia i sentia que el món era meravellós.

Però ara és diferent. Ja he après a nedar i tots ens hem fet grans. Cada dia sembla que sigui més lluny aquella sensació de seguretat, innocència i diversió. Tot sembla tornar-se gris, gris fosc, negre. En aquests moments més baixos, penso en la bombolla.

- Pateixo i sembla que cada vegada m'enfonso més.

Aquest estiu passat vaig anar a la platja, vaig portar als meus pares.

- Mare, tan debò em servís la bombolla que em compraves per aprendre a nadar, per superar els alts i baixos que tinc.

- No pots comprar la seguretat, només compraràs flotadors temporals. Has de buscar la teva «bombolla» dins teu. Quan trobis la teva força trobaràs el fil per trobar totes les coses que valen la pena viure. Tiba fort del cordill, serà dolorós, passaràs per moments bons i de dolents. Perquè no és fàcil arribar a la teva pròpia ànima.