El efecto caleidoscopio

He tingut moments que semblava que em trobava davant d'un precipici, com si el que creia fins ara no servis. Tot allò que m'agraderia aconseguir no fos real o fos impossible.  Quan estàs en aquest moment deixes de valorar el que havies fet fins ara i deixa de tenir sentit tot el que fasis en el futur. El que sens et porta a un buit molt difícil d'omplir. Les persones que som tan emocionals tenim aquest moments tant extrems.  Per sortir d'aquest buit existencial només hi ha una manera tornar a les creences, aquelles que penses que són impossibles, perquè són les que formen part de tu i et fan qui ets. Tornar el que et fa sentir bé perquè són el motor de la teva vida. Tornar a creure que pots aconseguir coses perquè és la esperança la que mou el món. Junt amb l'amor per les coses que fem o que es fan en aquest planeta perquè som animals racionals, però també emocionals i valorem la bellesa de tot el que ens envolta.

Fa uns dies m he adonat que quan et proposes una cosa i la fas, segueixes i segueixes... Les preocupacions sobre altres temes passen en segon terme, no semblen tan importants. El que és més prioritari són els propis objectius. Sembla simple i fàcil, però cada persona és un món. Cadascú necessita el seu propi tempo, les seves pròpies reflexions i pensaments, el seu recorregut vital. Però jo dono gràcies de tenir una mentalitat positiva, reflexiva i racional. També emocional, encara que a vegades sembla que doni més maldecaps que alegries. Masses cops em deixo guiar per les emocions. Voler aprendre ha fet que cada entrebanc sigui un esglaó més, una nova lliçó que et porta al pròxim. No obstant, pot ser que el següent no sigui necessari tant esforç, potser descobrim un tram d'escala mecànica.  Tornant als objectius, quan vols molt una cosa ja és el primer pas per acostar-te a la meta. Focalitzar-te en allò, concentrar-te per aconseguir-ho. Com en una foto el que queda e