Fora les estructures mentals erròneas

Fa uns dies m he adonat que quan et proposes una cosa i la fas, segueixes i segueixes... Les preocupacions sobre altres temes passen en segon terme, no semblen tan importants. El que és més prioritari són els propis objectius.

Sembla simple i fàcil, però cada persona és un món. Cadascú necessita el seu propi tempo, les seves pròpies reflexions i pensaments, el seu recorregut vital.

Però jo dono gràcies de tenir una mentalitat positiva, reflexiva i racional. També emocional, encara que a vegades sembla que doni més maldecaps que alegries. Masses cops em deixo guiar per les emocions.

Voler aprendre ha fet que cada entrebanc sigui un esglaó més, una nova lliçó que et porta al pròxim. No obstant, pot ser que el següent no sigui necessari tant esforç, potser descobrim un tram d'escala mecànica. 

Tornant als objectius, quan vols molt una cosa ja és el primer pas per acostar-te a la meta. Focalitzar-te en allò, concentrar-te per aconseguir-ho. Com en una foto el que queda en primer pla es veu més nítid que la resta. És una bona manera de no desanimar-se, perquè el que no ajuda queda borrós.

Ànims!!!! Nosaltrees