El efecto caleidoscopio

Una vegada em van explicar una història sobre el dissabte i el diumenge. Resulta que el Dissabte era un senyor molt ben vestit que sempre es posava davant d'un altre senyor que es deia Diumenge, aquest anava vestit molt modestament. Un dia que feien cua, el Sr. dissabte és va posar davant del Sr. Diumenge, tot i que havia arribat últim. El Diumenge va cridar l'atenció del Dissabte tocant-li l'espatlla. El dissabte no es va moure, ni tant sols va dir res. El Diumenge va obrir la boca, però no li sortien les paraules. Des de llavors, que el Diumenge ha sigut l’últim en tot. Perquè en aquell moment no va poder obrir la boca. La frustració que va sentir en aquell moment, se li reflecteix en les coses que fa, per això quan arriba el seu torn, tot sembla més trist que de costum. I per això els dissabtes la gent aprofita per tocar els nassos a la gent i els diumenges la gent s'avorreix i sent que tot és molt més trist que de costum. XDXDXDXDXDXDXDXDXDXDXD Aquesta històr

Quan va sonar el timbre, vaig pensar que era el destí. Vaig obrir la porta. No hi havia ningú a fora. - Hola?- Vaig dir. - Hi ha algú? Una forta ràfaga de vent em va empènyer cap a dins. Amb prou feines vaig poder tornar a la porta. - D'acord. Veic que no acceptes ninguna broma. Digue'm. Em portes alguna cosa interessant? De l'altre costat de la porta regnava el silenci. - Perquè no dius res? - vaig dir. - Tot el que et pugui dir, només seràn paraules. I les paraules se les endu el vent. - Així que no em vols dir res del que hi ha darrera de la porta? - Per molt que t'ho digui, ets tu la que has de donar forma a les meves paraules. Et puc dir que si travesses aquesta porta trobaràs el que estas buscant. Però dient-ho no ho aconseguiràs, has de ser tu qui ho converteixi en realitat. - Ho entenc. Però jo n'ho t'he preguntat això. Jo t'he preguntat què em portaves, no t'he demanat pas el meu futur. - Tot el que et pugui portar pertany