Final
La cuina estava plena de gent, ni tan sols sabia qui era cadascú. Vaig travessar la multitud que es servia, com si estiguessin a casa seva, begudes que hi havia a la nevera, o agafaven menjar dels armaris. Només van passar segons, però per a mi semblava una eternitat poder arribar a la sala d'estar. Quan per fi hi vaig ser-hi, semblava que no hagués sortit de la cuina, estava de gom a gom. La música estava alta, però el xivarri era molt més molest. Intentant buscar a la meva amiga, em vaig topar amb l'Enric. Només em faltava això, a més estava begut. Es va plantar davant meu, a la defensiva, preparat per a una bronca. Vaig passar d'ell. Gràcies a una noia que ballava frenèticament al nostre costat, el vaig poder esquivar. La vaig agafar per la cintura i la vaig empentar suaument cap a ell. Passant més ràpidament entre la gent, faig fer una ullada a veure si la veia. No hi era. Almenys havia despistat al Enric. Vaig pensar que ella potser estaria al jardí. Em vaig d