Final

La cuina estava plena de gent, ni tan sols sabia qui era cadascú. Vaig travessar la multitud que es servia, com si estiguessin a casa seva, begudes que hi havia a la nevera, o agafaven menjar dels armaris.

Només van passar segons, però per a mi semblava una eternitat poder arribar a la sala d'estar. Quan per fi hi vaig ser-hi, semblava que no hagués sortit de la cuina, estava de gom a gom. La música estava alta, però el xivarri era molt més molest.

Intentant buscar a la meva amiga, em vaig topar amb l'Enric. Només em faltava això, a més estava begut. Es va plantar davant meu, a la defensiva, preparat per a una bronca. Vaig passar d'ell. Gràcies a una noia que ballava frenèticament al nostre costat, el vaig poder esquivar. La vaig agafar per la cintura i la vaig empentar suaument cap a ell.

Passant més ràpidament entre la gent, faig fer una ullada a veure si la veia. No hi era. Almenys havia despistat al Enric.

Vaig pensar que ella potser estaria al jardí. Em vaig dirigir cap allà.

Sí que hi era. Per desgràcia.

Estava completament nua, ballant alguna cosa que no tenia res a veure amb la música que sonava, mentre un grup de nois la mirava. Qui sap el que s'havia pres.

De sobte em va mirar, i va parar de ballar. La seva expressió ja no era d'alegria.

Va fer l'intent d'acostar-se, però em vaig girar i em vaig encaminar cap a la sortida.

Quan estava a la porta em vaig tornar a trobar a l'Enric. La ràbia em va invadir, i li vaig fúmer un cop de puny a la cara. El vaig deixar al terra amb el nas sagnant.

Vaig sortir de la casa, mentre sentia crits darrera meu.

Mentre marxava ràpidament amb el cotxe, pel retrovisor la vaig veure, allí, palplantada.

Des de llavors, he deixat de ser la seva amiga. M'he cansat de ser bona noia, i de veure com el seu xicot li està destrossant la vida.

S'HA ACABAT