Sense títol

Hi ha una cançó de ... MAZONI!! Que es titula Temps per tenir temps (diria que el títol és així:p), que crec que és molt encertada, tot i que el meu problema no és falta de temps, sinó inconsciència del temps que tinc, de que no es pot malgastar i que, facis el que facis, estiguis satisfet del que fas. Jo reconec que malgasto el temps, i que un cop miro enrere penso que no em sento bé en absolut. A vegades penso que podria ser una altra persona, que podria fer un munt de coses si fos més oberta, atrevida ... Però no es pot viure de somnis irreals, o més aviat no es pot somniar i prou. S i vols que sigui real, has de donar alguna cosa a canvi, no et ve per si sol. És com el anime Fullmetal Alchemist, per aconseguir el que vols has de entregar alguna cosa de valor equivalent.Això em fa pensar que és molt curiós a on pots trobar el coneixement, pot ser amb un anime, amb un manual de jardineria (això se'm acaba de passar pel cap :p) o fins i tot veient una pel·lícula. I això em deriva a que sempre m'ha afectat veure pel·lícules, em sentia com si fos un dels personatges i tenia la sensació que em movia, parlava i pensava com ells; ara no em passa tant perquè ha canviat la meva manera de veure pel·licules, sóc més crítica ...
Tornant al tema, el temps és com la soledat, sens com t'acompanya, siguis a on siguis, facis el que facis. Però lo guai, és que hi ha moments que pots fer que el temps i la soledat no t'acompanyin, i és quan estas amb la gent que estimes i et sents que no voldries estar, fer o pensar en res més que no sigui en aquells moments. Llavors, és quan et sents feliç, no dic posar-te la màscara de "sóc feliç", sinó sentir-ho de veritat, sense additius.

El temps continua fent el seu camí, marca el ritme del nostre destí.