La cadira, el sofà i jo?

En un bosc qualsevol hi vivia una nena. Casa seva estava formada per arbres, arbustos i plantes. Quan plovia s'aixoplugava sota una alzina espesa. Li agradava passejar pel bosc. 

Un dia tot caminant per un indret bastant allunyat, va trobar una cadira bruta i mig guerxa. No sabia perquè servia. La va mirar i remirar, la va tocar i remenar encuriosida. Finalment, s'hi va asseure. Era realment còmode, mai havia sentit aquella sensació. S'hi va estar molta estona. 

Cada dia s'hi estava més, li costava deixar la cadira. Al cap de poc temps, en el mateix lloc, va aparèixer un sofà. Va ser un festival! Saltava, feia tombarelles, dormia... Cada dia si passava molta i molta estona, cada vegada més. 

Un dia després de molt de temps ajaguda es va voler aixecar. No podia. Ho va intentar moltes vegades però no aconseguia sortir d'allà. Nerviosa i espantada va poder fer un salt. Estava dempeus, però les seves cames estaven fofes i li tremolaven. Es va posar a caminar com va poder, li costava, volia allunyar-se ràpidament. 

Uns dies més tard ja tornava a fer vida normal. Però estava preocupada pel sofà i la cadira, no sabia si encara hi eren i si algú havia caigut en el seu parany. Des d'una distància prudencial va anar a donar un cop d'ull. El que va veure la va horroritzar. El tros de bosc on hi havien la cadira i el sofà era erm, i hi havia un munt de coses amuntegades: armaris, taules, televisors, ordinadors, videojocs, mòbils... 

Amenaçaven a fer-la fora del bosc.


Aquest relat ha sigut el tercer finalista en el 8è concurs de relats curts en la categoria Senior de Cal Gravat.