Sóc jo, simplement jo

Sé que aquest blog és molt possible que, definitivament, no el llegeixi gaire gent. Però m'és igual. És una finestra a l'univers on penjo el que em ve de gust. Tant és qui ho llegeixi, simplement l'univers rebrà informació meva sense que importi a on arribi i si es perd pel camí. Obro un orifici on surt el que tinc a dins, sense jutges, sense públic, sense res que impedeixi que surti de dins meu.

Això em recorda El viatge de Chihiro quan ella troba el mànec de la bicicleta, enmig de tanta brutícia, i el tiba. Comença a sortir brossa i més brossa, tot el que havia acumulat el déu del riu. Finalment troba un fil lligat a un tap i el tiba. I finalment acaba sortint tot el que duia fins que queda la veritable forma i essència d'aquell déu.

Ara sembla que vulgui deixar anar tota les escombreries de la meva vida. Potser ho faré a mitges. Però la veritat és que quan treus coses de dins t'adones que cada vegada estàs més aprop de tu mateix. Em trobo a mi mateixa i descobreixo que hi ha tresors a dins meu.

Així que llenço això a l'univers.