No és gens fàcil

-

No és gens fàcil. Això em recorda un tros de diàleg del musical Cop de rock. No, no és fàcil. La vida no és fàcil, però hi ha moments que valen molt la pena. Tot i que aquells moments no fossin els millors, fins i tot encara que siguin els més tristos. No obstant quan tornes en aquells moments després de que el temps porti altres perspectives, te'n adones que dins la tristesa neix una creativitat i afloren les llàgrimes en forma de cristalls preciosos. La bellesa de les paraules fruit dels moments més amargs és increïble. Com la naturalesa que sorgeix després de un incendi.

Comentarios

  1. Anna15 de julio de 2017 a las 20:46

    Sense moments baixos no donariem valor als moments alts. ÉS així. :-D

    ResponderEliminar
  2. isaura.armenriver18 de julio de 2017 a las 15:12

    Guapaaaaaa I tant!!!
    Per això just en el moment que estàs plorant penses que ho necessites, necessites passar per allò per recuperar-te. Deixar sortir el que fa mal per tornar a ser tu mateixa. ;)

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Mukkes i Rista

-
Primera Part – Qui coi són aquest dos? Aquesta és una història, que si no fos perquè m’han amenaçat per escriure-la, no hagués sortit a la llum. Aquests dos individus (aixxx perdona Mukkes, ja ho faig millor, tranquil), volia dir en Mukkes i la Rista, són dos personatges que m’han concedit el gran honor (millor així?) d’escriure les seves cròniques. Millor dit m’han obligat a fer-ho. (Aixxx!! D’acord ja ho he entès). Seguint amb el que deia, resulta que us explicaré de la millor manera que pugui les aventures d’aquests dos personatges. Primer de tot us els presentaré. Mukkes és un dels gats més entremaliats que hi ha, però més a més és un dels lladres més cruels. No li agrada que el tractin com un simple gat, no li agrada que el comparin amb una altre gat, i no li agrada que li diguin “gat”, ni “mixeta”. Pobre de tu si ho sent pronunciar, encara que no estigui present, no et pots ni imaginar el que et pot arribar a fer. Em venen esgarrifances només de pensar-ho. Però heu de pens...
Leer más

Metro tap music

-
Brush step shuffle step brush step shuffle hop ... Dins el meu cap encara sonaven els passos de la classe de claqué que havia fet fa només un quart d’hora. Cada so ressonava dins el meu cap, seguint un ritme, unes pulsacions ... Mentre intentava repassar tota la seqüència de passos, vaig pujar el metro per anar cap a casa. A aquelles hores de la tarda el metro semblava que hi regalaven alguna cosa. Estava a petar. Corrent per entrar-hi vaig poder esquivar la gent i ocupar un raconet entre la porta que hi havia al costat oposat, i la filera de seients. Aferrat amb una mà a la barra, vaig intentar retrobar el fil dels meus pensaments. Intentant-ho, un soroll que provenia del fons del vagó em va desconcentrar. Era música, tot i que, a aquell volum, ratllava a soroll. No em vaig voler rendir, vaig provar a fer cops al terra amb els peus, però ni tants sols els sentia. Com a últim recurs vaig agafar les sabates de claqué. Amb penes i treballs, me les vaig aconseguir posar, però per po...
Leer más

Por

-
Em sento com si hagués perdut la il·lusió, he deixat que les pors invadeixin altre cop la meva vida. Com és possible? Havia aconseguit més del que m’imaginava, però després d’aconseguir-ho, l’emoció ha anat desapareixent. He deixat que morís a poc a poc. Em torno a sentir com abans, com si hagués de començar de nou. Tornar a analitzar-me, a analitzar els meus pensaments. Tornar-me a convèncer que tant se val què pensi la gent de mi. Odio sentir-me altre cop així, vull sortir d’aquest estat que em fa perdre el que més m’estimo de mi mateixa, les ganes de fer tonteries.
Leer más