El drac

La seva silueta es retallava en el cel, el seu cos creava un triangle deformat, les ales tallaven els núvols. Era el missatger de la por, la desesperació i l'inici del final.

La silueta s'acosta a un penya segat on hi ha una persona. El drac s'hi apropa amb un posat sorneguer. Li demana si és el següent.

- Seràs capaç de mantenir-te en equilibri sobre el meu cos quan aixequi el vol i tallem el vent? Tens l'oportunitat de poder governar el cel i ser el meu amo. Molts ho han intentat però han tingut mala sort. Demostra'm que ets el més valent!

- Et diverteixes d'aquesta manera?

El drac es va sorprendre.

- Molts homes han perdut la vida sense saber que és un joc on només et diverteixes tu, suposo que estàs molt avorrit.

- Tinc un home al meu davant que es creu espavilat , però no et pensis que ets l'únic. Molts han intentat donar-me conversa... però ja ho veus, ara tu estàs aquí.

El drac riu escandalosament. El so que surt de la seva gola eixorda i fuig enllà fent molt ressò.

- No sóc un home, potser tinc una oportunitat per sortir d'aquí amb vida.

L'expressió del drac canvia dràsticament. La seva pell comença a agafar un to vermell. Comença a sortir fum dels seus queixals, que els tenia tancats amb molta tensió.

- No he notat la olor a femella, m'estàs mentint.

- Els nens del poble m'han empastifat de fems perquè ningú ho notés.

- Perquè ho has fet?

- Substitueixo el meu germà.

- Val tant la seva vida, perquè tu la vulguis salvar?

- Val més que la teva, i no permetré que el matis com ho has fet amb els homes del nostre poble.

- I què penses fer? Matar-me?

El drac es recargolà de riure.

- Vull donar-li temps al meu germà, el temps és esperança, per això estic aquí. Jo faré servir les paraules per sobreviure i lluitaré fins el últim segon de vida que em quedi.

- Paraules, que poden fer les teves paraules contra mi?

- Convèncer.

- Sobre què?

- Podem trobar una situació molt millor per a tots, sense matar a més persones. Et puc oferir un tracte que et beneficia a tu i a la gent del poble.

- Mmmm ja vaig fer un pacte. O homes o destruïa tot el poble. Què em podries oferir que fos bo per tots, sobretot per a mi? Jo ja tinc el que vull i res m'impediria agafar més, tot i que em quedaria ràpidament sense diversió.

- No creus que podries guanyar molt més que això?

- Més? Com?

- Podries tenir allò més valuós del món.

- La vida? En puc disposar de tantes com vulgui.

- La vida és molt valuosa. Però jo parlo de l'amor.

- Amor? No em facis riure. Jo no necessito amor.

- Ara entenc perquè et així.

- Què vols dir?

- No saps que és estimar ni que t'estimin. No has provat mai el que se sent. És molt trist, perquè és l'emoció més increïble que puguis sentit mai. Si ho sentissis ja no estaries avorrit, ni tindries ganes de matar a la gent. Perquè els estimaries i ells t'estimarien a tu. Seria meravellós.

- Això no és veritat. Tu... tu em vols enganyar perquè no et mati.

- Has estimat mai?

- No, però...
 
- Perquè creus que estic aquí, per a què et penses que estic arriscant la meva vida? HO FAIG PER AMOR! Per això, creus que arriscaria la meva vida per una emoció que no valgués la pena de gaudir?

- Ho sabia ets una egoista!!! Ningú fa les coses per a res!!! T'ho vols quedar tot per a tu!!! Diga'm, diga'm com puc tenir aquesta emoció!!! Diga-ho ràpid abans que et mati!!

- No serà fàcil.

- Diga'm, diga'm què haig de fer.

- Hauràs de sobrevolar el poble, veuràs que hi ha un camp ple de palla. Allà hauràs d'aterrar. Els del poble estaran espantats, però si et quedes quiet i no et bellugues ells confiaran amb tu.

- Què més haig de fer?

- Hauràs d'esperar, ja t'he dit que no serà fàcil.

- Quan hauré d'esperar?

- Fins que els del poble vulguin acostar-se a tu.

- I si no ho fan?

- No ho aconseguiràs.

Enfadat treia fum pels queixals.

- Jo vull amor! Vull amor!!!

- Tranquil, hi ha una solució.

- Quina?

- Jo els convenceré. Serà fàcil perquè veuran que arribaré viva, creuran que aquesta vegada has sigut compassiu i et veuran amb bons ulls. Et recompensaran amb amor pel sacrifici que has fet.

- Perfecte!!!! Estic molt content. Som-hi. Ves ves!!

- D'acord. Jo torno el poble quan sentis que sonen les campanes ja podràs venir.

- Molt bé!! Molt bé!!!! Ves ves ràpid!!!


La noia va marxar, el drac esperava impacient. Van sonar les campanes. Ràpid va aixecar el vol. Des del cel veié que el poble hi havien llums a tot arreu, com si fos una festa. Es va posar content. Va veure l'esplanada i s'hi va acostar.

Just quan s'hi va posar al damunt el terra cedí i tot de llances se li clavaren per tot el cos.

Les campanes continuaven repicant junt amb les rialles de tots els vilatans.