Àlex Victori. El cas de la senyora rica (Part 1. Presa de contacte)
Aquelles quatre parets cada vegada semblaven estrènyer més l'espai, que ja de per si era reduït per les muntanyes de documents, dossiers i objectes per tot arreu.
No era fàcil la vida de detectiu.
Moltes vegades el temps em passava esperant. Els clients eren escassos i arribaven en comptagotes. I, a més, moltes de les gestions que feia també comportava esperar, i esperar, respostes.
Temps perdut, però en moviment, el problema era que jo no em movia.
De cop el soroll de la porta em va treure dels meus pensaments.
"Endavant." Vaig dir.
Va entrar una senyora, molt ben vestida, massa ben vestida, semblava de l'alta societat. Això volia dir que havia d'anar amb peus de plom. No em convenia cap malentès ni veure'm implicat en cap assumpte de faldilles.
"Senyor Victori, voldria encarregar-li una feina."
"Ha de saber que faig servir els meus mètodes però en cap cas m'implicaré en res que sigui extremadament il·legal, tinc contactes amb la policia i m'agradaria no perdre'ls."
"Perquè pensa que jo vull alguna cosa per l'estil, només vull que segueixi el meu marit, vull saber si és infidel això no és extremadament il·legal, oi?"
"Entesos. Però m'haurà de informar de tot el que envolta al seu marit, en referència a la seva possible infidelitat. I tot vol dir tot, no vull tenir res a veure amb temes de màfies o bandes criminals."
"Vostè és molt mal pensat, simplement vull saber si em fa el salt i amb qui. Vull demanar el divorci i vull portar proves al meu advocat."
"Entesos. Expliqui'm qui és el seu marit, què fa, on va... Tot."
Aquella senyora em va explicar tot sobre el seu marit, vaig prendre nota de tot, també em vaig adonar que no parava de tirar-me els trastos. Que si mirades, que si el moviment dels llavis, rialles... Al cap de dues hores la dona es va aixecar per marxar.
"M'ha de fer un avançament i la resta m'ho pagarà quan acabi la feina."
"D'acord."
Em va donar un sobre i vaig contar els diners que hi havia dins. Però em vaig adonar que hi havia una targeta a dins.
"És el telèfon del meu despatx, truqui'm quan tingui notícies."
"Entesos. Fins aviat"
La dona es va quedar parada mirant-me.
"Necessita alguna cosa més?"
"Sí. Voldria saber si té dona, parella o el que sigui?"
Ja sabia jo que amb les dones riques, sempre calia anar amb peus de plom.
"Perquè ho vol saber?"
"Perquè és un home atractiu, no li interessa pas una futura divorciada?"
El seu somriure era seductor i capaç d'atraure a qualsevol home. Però tenia prou experiència per no caure en aquest tipus de trampes.
"Gràcies per l'oferiment, però perdoni'm però crec que millor em poso ràpidament en el seu cas, és el millor per assegurar-se que el seu marit li fa el salt, no volem pas perdre'ns cap prova, oi?"
La vaig guiar cap a la porta i amb un breu comiat la vaig fer sortir.
El primer assalt n'era el guanyador, amb una dona d'aquest tipus segurament que n'hi haurien molts més.
No era fàcil la vida de detectiu.
Moltes vegades el temps em passava esperant. Els clients eren escassos i arribaven en comptagotes. I, a més, moltes de les gestions que feia també comportava esperar, i esperar, respostes.
Temps perdut, però en moviment, el problema era que jo no em movia.
De cop el soroll de la porta em va treure dels meus pensaments.
"Endavant." Vaig dir.
Va entrar una senyora, molt ben vestida, massa ben vestida, semblava de l'alta societat. Això volia dir que havia d'anar amb peus de plom. No em convenia cap malentès ni veure'm implicat en cap assumpte de faldilles.
"Senyor Victori, voldria encarregar-li una feina."
"Ha de saber que faig servir els meus mètodes però en cap cas m'implicaré en res que sigui extremadament il·legal, tinc contactes amb la policia i m'agradaria no perdre'ls."
"Perquè pensa que jo vull alguna cosa per l'estil, només vull que segueixi el meu marit, vull saber si és infidel això no és extremadament il·legal, oi?"
"Entesos. Però m'haurà de informar de tot el que envolta al seu marit, en referència a la seva possible infidelitat. I tot vol dir tot, no vull tenir res a veure amb temes de màfies o bandes criminals."
"Vostè és molt mal pensat, simplement vull saber si em fa el salt i amb qui. Vull demanar el divorci i vull portar proves al meu advocat."
"Entesos. Expliqui'm qui és el seu marit, què fa, on va... Tot."
Aquella senyora em va explicar tot sobre el seu marit, vaig prendre nota de tot, també em vaig adonar que no parava de tirar-me els trastos. Que si mirades, que si el moviment dels llavis, rialles... Al cap de dues hores la dona es va aixecar per marxar.
"M'ha de fer un avançament i la resta m'ho pagarà quan acabi la feina."
"D'acord."
Em va donar un sobre i vaig contar els diners que hi havia dins. Però em vaig adonar que hi havia una targeta a dins.
"És el telèfon del meu despatx, truqui'm quan tingui notícies."
"Entesos. Fins aviat"
La dona es va quedar parada mirant-me.
"Necessita alguna cosa més?"
"Sí. Voldria saber si té dona, parella o el que sigui?"
Ja sabia jo que amb les dones riques, sempre calia anar amb peus de plom.
"Perquè ho vol saber?"
"Perquè és un home atractiu, no li interessa pas una futura divorciada?"
El seu somriure era seductor i capaç d'atraure a qualsevol home. Però tenia prou experiència per no caure en aquest tipus de trampes.
"Gràcies per l'oferiment, però perdoni'm però crec que millor em poso ràpidament en el seu cas, és el millor per assegurar-se que el seu marit li fa el salt, no volem pas perdre'ns cap prova, oi?"
La vaig guiar cap a la porta i amb un breu comiat la vaig fer sortir.
El primer assalt n'era el guanyador, amb una dona d'aquest tipus segurament que n'hi haurien molts més.
Comentarios
Publicar un comentario