El vertader propòsit d'escriure en el meu blog
Escric aquí perquè és com una teràpia, no sé si és la millor manera, perquè escric coses personals públicament. Però m'ajuda a donar forma el què sóc.
És com en la pel·lícula El viatge de Chihiro quan ella tiba tot de coses que surten de un déu del riu que semblava un pestilent monstre. La comparació no anava referida a la aparença del déu és més el acte de quan està en el bany públic (molt típic japonès) i ell insta que ella l'ajudi. Chihiro troba un mànec de bicicleta i comença a tibar, i a tibar i amb la ajuda de tots acaben traient tota la brossa que tenia el déu dins seu. Recobrant la seva forma original. (Millor veure la escena que no pas que us l'expliqui).
Escriure és com treure coses (com deia en el post anterior tot té part positiva i negativa). Descobreixes i et sorprens de les idees que guarda el teu cervell. La part conscient i la inconscient. És com explorar dins d'un mateix, com quan fas una foto de un paisatge, les paraules són el reflex del estat de la teva ment. I a vegades retrobes i trobes coses genials.
Doncs això, a escriure. Si ho llegeix algú o no això ja és un altre tema que no em preocupa gaire. Qui li vingui de gust llegir li agrairé molt i qui no, pos no passa res, no ens pot agradar tot en aquesta vida.
És com en la pel·lícula El viatge de Chihiro quan ella tiba tot de coses que surten de un déu del riu que semblava un pestilent monstre. La comparació no anava referida a la aparença del déu és més el acte de quan està en el bany públic (molt típic japonès) i ell insta que ella l'ajudi. Chihiro troba un mànec de bicicleta i comença a tibar, i a tibar i amb la ajuda de tots acaben traient tota la brossa que tenia el déu dins seu. Recobrant la seva forma original. (Millor veure la escena que no pas que us l'expliqui).
Escriure és com treure coses (com deia en el post anterior tot té part positiva i negativa). Descobreixes i et sorprens de les idees que guarda el teu cervell. La part conscient i la inconscient. És com explorar dins d'un mateix, com quan fas una foto de un paisatge, les paraules són el reflex del estat de la teva ment. I a vegades retrobes i trobes coses genials.
Doncs això, a escriure. Si ho llegeix algú o no això ja és un altre tema que no em preocupa gaire. Qui li vingui de gust llegir li agrairé molt i qui no, pos no passa res, no ens pot agradar tot en aquesta vida.
Comentarios
Publicar un comentario