La depressió

La depressió és quan el bosc que parlava en un dels meus posts anteriors, et supera. A vegades les emocions negatives et desborden i entres en un estat com catatònic on resulta que res importa, res del que fas importa.

És curiós com es passa del punt en què tot importa a la vida al no importa el que faci. És una rendició total a on només hi queda un buit.

Pot ser que sigui un error en la nostra programació humana. Nosaltres hem estat creats per a sobreviure, però quan arriba el moment que sents que res val la pena és com si hi hagués un buit en la nostra programació, alguna cosa falla.

És una malaltia? No ho sé. Els psicòlegs tracten aquestes "errades" com si fossin malalties (genèricament), possiblement moltes ho siguin i per tant s'han de tractar.

Però fins a quin punt no hauríem de ajudar-nos a nosaltres mateixos, jo he provat amb la filosofia i dins el meu laberint personal en moltes ocasions he trobat la sortida.

Crec que el millor que pot fer una persona que tendeix a deixar-se rendir per les seves emocions (que és per mi el que vol dir depressió) és normalitzar-ho, acceptar que és així, que forma part de tu i que no s'ha de jutjar a un mateix. A vegades no ens perdonem que siguem imperfectes, som humans tant per les coses bones com per les dolentes.

L'avantatge d'aquests episodis, és que valoris molt més quan estàs en mode positiu, perquè has vist la llum quan creies que tot era foscor.

No jutgeu a una persona depressiva, mai sabràs si algun dia tu passaràs pel mateix.

Això si, sobretot aferreu-vos a tot allò que us agradi fer. Perquè això us mantindrà surant en les aigües mogudes de la vida.