Reflexió sobre l'any 2018

Puc dir ara, en aquest precís moment, que em sento bé, puc dir que la felicitat és un trosset d'alegria que es materialitza amb el sol que fa avui, amb la rialla dels que estimo, o només pel fet de sentir el caliu d'estar a casa.

El camí que he fet durant aquest any que està a prop d'acabar-se, ha sigut emocionalment una muntanya russa, però que sento que tot el que m'ha passat ha sigut un aprenentatge i que aquest no ha acabat i no acabarà fins que em mori. 

Ara sento una pau amb mi mateixa, reconec els errors, però també valoro el què sóc i com sóc. Això no vol dir que no em torni a equivocar, això vol dir que aprendré del error, em responsabilitzaré i intentaré vèncer la por de cometre errors. Abans m'autocastigava per coses sense importància, ara hi ha silenci i autocomprensió.

La perfecció no existeix, jo sóc única i el meu cos no s'emmotlla amb un patró caducat de dona. El meu cos està bé tal com és, si em vull aprimar és per voluntat  pròpia no per obligacions estètiques. 

L'amor no és egoista i no entén de xantatges emocionals. El ego és un company vital que ens ajuda a valorar-nos però en ocasions ens menteix, ens crea un miratge d'allò que ens agradaria tenir i ens ho va repetint contínuament, fent-nos pensar que és real i que ens mereixem tenir-ho si o si. 

Puc dir que cada dia entenc més bé les emocions, el que em falta seria entendre millor les persones i perdre la por a comunicar-me, perquè tinc habilitats per fer-ho i penso que puc estar molt orgullosa de com sóc. 

Perdoneu-me si us he fet mal, no era la meva intenció, simplement intento viure la meva vida com puc, aprenent a cada pas de com sóc i com som les persones i el món, per tal d'aconseguir arribar a on em proposi anar.