Escriure sobre allò que estimis
J. D. Salinger va dir que s'ha d'escriure sobre allò que estimis, ho vull provar.
Què estimo? Puc arribar a estimar moltes coses, començant per la meva família...
Escriuré sobre el poder del riure, del humor.
No recordo ben bé quan vaig descobrir per primera vegada el humor, recordo Martes y trece, recordo humoristes, pel·lícules de comèdia...
El riure ha sigut el millor antídot per a moltes situacions.
A vegades sento que m'he convertit en un pallasso.
Recordo els meus problemes socials a l'adolescència, recordo tornar a casa i riure de la tensió que vivia de cara a l'exterior.
Recordo riure tant que em feia mal la panxa.
He pogut comprovar en moltes ocasions que el poder del humor és increïble, pot transformar situacions dramàtiques en un ambient tranquil i alegre.
També pot crear l'efecte contrari, en excés o si no es va en compte, depèn del què diguis se't pot girar en contra. De una situació tranquil·la pots passar al enuig. Sort que passa en comptades vegades.
El més important de fer bromes és el resultat, per a mi veure un somriure, una rialla o una gran "carcajada" de persones que estimo és el millor. No es pot descriure la sensació de que has aconseguit que aquella persona tingui per un moment un trosset de felicitat.
Riure també pot tenir una part negativa: pot ser un mecanisme per evadir-se dels problemes, pot derivar-se a una estratègia per tenir audiència, per lluir dentadura...
Però la gràcia de riure és que per un moment tinguis la sensació de tocar el cel, com si només hi hagués llum, la foscor no existeix.
Què estimo? Puc arribar a estimar moltes coses, començant per la meva família...
Escriuré sobre el poder del riure, del humor.
No recordo ben bé quan vaig descobrir per primera vegada el humor, recordo Martes y trece, recordo humoristes, pel·lícules de comèdia...
El riure ha sigut el millor antídot per a moltes situacions.
A vegades sento que m'he convertit en un pallasso.
Recordo els meus problemes socials a l'adolescència, recordo tornar a casa i riure de la tensió que vivia de cara a l'exterior.
Recordo riure tant que em feia mal la panxa.
He pogut comprovar en moltes ocasions que el poder del humor és increïble, pot transformar situacions dramàtiques en un ambient tranquil i alegre.
També pot crear l'efecte contrari, en excés o si no es va en compte, depèn del què diguis se't pot girar en contra. De una situació tranquil·la pots passar al enuig. Sort que passa en comptades vegades.
El més important de fer bromes és el resultat, per a mi veure un somriure, una rialla o una gran "carcajada" de persones que estimo és el millor. No es pot descriure la sensació de que has aconseguit que aquella persona tingui per un moment un trosset de felicitat.
Riure també pot tenir una part negativa: pot ser un mecanisme per evadir-se dels problemes, pot derivar-se a una estratègia per tenir audiència, per lluir dentadura...
Però la gràcia de riure és que per un moment tinguis la sensació de tocar el cel, com si només hi hagués llum, la foscor no existeix.
Comentarios
Publicar un comentario