Saber qui som per saber cap a on anem
Sembla que sigui fàcil de saber qui som i com som, però moltes vegades està influenciat per com ens agradaria ser, tant en el sentit de voler ser millors del que som ara com el fet de que ens agradaria ser una altra persona.
Deixem de escoltar, mirar i gaudir del nostre jo interior, aquell que no es troba en les fotos de Instragram ni en altres xarxes socials. Aquell jo que hi hem de conviure sense filtres, amb les coses bones i amb les dolentes, aquí si que fins que la mort ens separi.
Mirem enfora el que seria més important veure cap endins.
Moltes emocions que ens barren el pas provenen de les expectatives que tenim sobre la nostra pròpia vida. No dic aquelles que sorgeixen dels obstacles reals com el dolor, la tristesa...perquè ens passen situacions inesperades (així és la vida). Penso més aviat amb aquelles emocions que ens queden gravades en el nostre subconscient, i de vegades amb forma de somnis o de records ens sorgeixen i ens alerten de que estem sols, que tenim una edat i que hauríem de dur certa forma de viure... Tot allò que ens acosta a un model de vida fictici, creat per un món consumista i que ens allunya de les coses importants com NOSALTRES MATEIXOS i les necessitats REALS.
Per exemple, estar sol en ocasions pot ser un estigma. Som éssers racionals, emocionals i socials, però no vol dir que no sigui necessària també la solitud. La millor manera de auto conèixer és acceptant que s'ha d'estar sol, que el protagonista de les nostres vides som nosaltres mateixos i per això posem les pautes al nostre guió vital.
Fa poc vaig llegir sobre les persones PAS (Persones Altament Sensibles), val a dir que vaig fer un test i sembla que sóc PAS (però simplement penso que no cal ser altament sensible per certes coses), jo em considero sensible a seques. Amb això volia escriure sobre el fet de que les persones PAS analitzen, empatitzen i tenen una visió més profunda sobre les emocions.
Sense ser una persona PAS es pot empatitzar i analitzar, és a on vull arribar, qualsevol podem analitzar situacions, analitzar emocions i fer la traducció amb accions per aprendre'n o per neutralitzar-les (en el cas de les emocions perjudicials).
Cada vegada penso que tenim un poder molt gran, podem construir-nos, canviar els esquemes mentals inútils i formular noves formes de veure la vida.
La vida no és res més que el què està passant ara mateix, i jo estic fent una reflexió, això ja val la pena. No hi ha foto a Instagram, ho sento. ;)
Deixem de escoltar, mirar i gaudir del nostre jo interior, aquell que no es troba en les fotos de Instragram ni en altres xarxes socials. Aquell jo que hi hem de conviure sense filtres, amb les coses bones i amb les dolentes, aquí si que fins que la mort ens separi.
Mirem enfora el que seria més important veure cap endins.
Moltes emocions que ens barren el pas provenen de les expectatives que tenim sobre la nostra pròpia vida. No dic aquelles que sorgeixen dels obstacles reals com el dolor, la tristesa...perquè ens passen situacions inesperades (així és la vida). Penso més aviat amb aquelles emocions que ens queden gravades en el nostre subconscient, i de vegades amb forma de somnis o de records ens sorgeixen i ens alerten de que estem sols, que tenim una edat i que hauríem de dur certa forma de viure... Tot allò que ens acosta a un model de vida fictici, creat per un món consumista i que ens allunya de les coses importants com NOSALTRES MATEIXOS i les necessitats REALS.
Per exemple, estar sol en ocasions pot ser un estigma. Som éssers racionals, emocionals i socials, però no vol dir que no sigui necessària també la solitud. La millor manera de auto conèixer és acceptant que s'ha d'estar sol, que el protagonista de les nostres vides som nosaltres mateixos i per això posem les pautes al nostre guió vital.
Fa poc vaig llegir sobre les persones PAS (Persones Altament Sensibles), val a dir que vaig fer un test i sembla que sóc PAS (però simplement penso que no cal ser altament sensible per certes coses), jo em considero sensible a seques. Amb això volia escriure sobre el fet de que les persones PAS analitzen, empatitzen i tenen una visió més profunda sobre les emocions.
Sense ser una persona PAS es pot empatitzar i analitzar, és a on vull arribar, qualsevol podem analitzar situacions, analitzar emocions i fer la traducció amb accions per aprendre'n o per neutralitzar-les (en el cas de les emocions perjudicials).
Cada vegada penso que tenim un poder molt gran, podem construir-nos, canviar els esquemes mentals inútils i formular noves formes de veure la vida.
La vida no és res més que el què està passant ara mateix, i jo estic fent una reflexió, això ja val la pena. No hi ha foto a Instagram, ho sento. ;)
Comentarios
Publicar un comentario