Carta a l'amor

Tu que ens desequilibres, que inundes totes i cadascuna de les nostres emocions i pensaments.

Tu que fas que tot giri al voltant del ésser estimat, el/la respiro, el/la veig, el/la penso, el/la somnio...

Tu que sembla que ell/ella sigui especial, tot agafa un to daurat, brilla tot el que mirem, sentim com la llum i els colors son més vius, més increïbles que mai.

Tu que fas que imaginem tota una vida amb aquella persona, imaginem cada un dels moments especials que tindrem, els llocs on podem anar, on podem ser feliços...

Tu que crees un univers paral·lel a la realitat, on tot es joia quan pensem que pot ser possible.

Tu que crees el infern quan tot es torna impossible, quan no hi ha cap esperança de que sigui real tot el que ha creat el nostre cap. Quan ni tan sols ens coneix, o ens coneix però no te interès.

Tu que fas que la vida tingui un altre sentit.

Tu que fas que la tristesa sigui més feixuga que mai.

A tu t'escric aquestes paraules, per dir-te gràcies.

Gràcies perquè fas que la vida s'ompli de color i foscor, però sobretot per fer que ens sentim més vius que mai.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Mukkes i Rista

Metro tap music

Por