Perspectives confinades: Núm. 4 Com en un quadre de Dalí
En aquests dies
sembla que alguns elements del paisatge no es trobin a lloc, o potser
ens pensàvem que només podien ocupar-ne un. El núvols perden
alçada i es col·loquen a tocar. El cant dels ocells substitueixen
el soroll dels cotxes, i sembla que s’hagin multiplicat. I les
ciutats esdevenen pas a pas, o pota a pota, el nou imperi animal.
Surrealisme, senyors
i senyores. Però real, vulguem-ho o no. Potser ara és el seu
moment, una presa de possessió de la seva llibertat, confinada massa
temps, per culpa del nostre incansable esperit dominador.
Com la nena nua que
aixeca l’aigua i troba un gos, potser és l’hora de prendre
consciència de les nostres accions. Si no tornem les coses a lloc,
la vida ens col·locarà on ens pertoca.
Comentarios
Publicar un comentario