Reflexió sobre l'any 2018
Puc dir ara, en aquest precís moment, que em sento bé, puc dir que la felicitat és un trosset d'alegria que es materialitza amb el sol que fa avui, amb la rialla dels que estimo, o només pel fet de sentir el caliu d'estar a casa. El camí que he fet durant aquest any que està a prop d'acabar-se, ha sigut emocionalment una muntanya russa, però que sento que tot el que m'ha passat ha sigut un aprenentatge i que aquest no ha acabat i no acabarà fins que em mori. Ara sento una pau amb mi mateixa, reconec els errors, però també valoro el què sóc i com sóc. Això no vol dir que no em torni a equivocar, això vol dir que aprendré del error, em responsabilitzaré i intentaré vèncer la por de cometre errors. Abans m'autocastigava per coses sense importància, ara hi ha silenci i autocomprensió. La perfecció no existeix, jo sóc única i el meu cos no s'emmotlla amb un patró caducat de dona. El meu cos està bé tal com és, si em vull aprimar és per voluntat pròpia