El efecto caleidoscopio

Sembla que sigui fàcil de saber qui som i com som, però moltes vegades està influenciat per com ens agradaria ser, tant en el sentit de voler ser millors del que som ara com el fet de que ens agradaria ser una altra persona. Deixem de escoltar, mirar i gaudir del nostre jo interior, aquell que no es troba en les fotos de Instragram ni en altres xarxes socials. Aquell jo que hi hem de conviure sense filtres, amb les coses bones i amb les dolentes, aquí si que fins que la mort ens separi. Mirem enfora el que seria més important veure cap endins. Moltes emocions que ens barren el pas provenen de les expectatives que tenim sobre la nostra pròpia vida. No dic aquelles que sorgeixen dels obstacles reals com el dolor, la tristesa...perquè ens passen situacions inesperades (així és la vida). Penso més aviat amb aquelles emocions que ens queden gravades en el nostre subconscient, i de vegades amb forma de somnis o de records ens sorgeixen i ens alerten de que estem sols, que tenim una eda

T'obligues a tirar endavant, a superar els problemes, a fer coses per mirar endavant... Però sempre hi ha un dia que pot amb tu, tot pot amb tu i t'enfonses. Aquell dia és un dia perdut, ens pensem que és perdut perquè hem deixat de fer alguna cosa, em deixat de "ser nosaltres" i a vegades no ens perdonem aquest moment baix, perquè no està ben vist, perquè la societat s'alimenta de persones que són felices (o que ho aparenten) i que ho tenen tot (parella, diners...). No hi ha cabuda a la depressió, la tristesa l'apartem com una "apestada" perquè no aporta felicitat, o creiem que no ens aporta felicitat. Jo mai he dit estic genial ni molt bé (potser en comptades vegades), normalment dic bé, na fent. Els que em coneixen saben que sóc una persona alegre i intento ser positiva, però hi ha la cara B, la que amaguem perquè no ens agrada ensenyar. Jo quan em trobo baixa prefereixo allunyar-me de tot, no parlo amb la gent, no vull saber de ningú (a v

Se quedó helada de tanto esperar, por eso su corazón se endureció como el hielo. Congelado todo. Let it go, let it go. :p 😈😝👅

J. D. Salinger va dir que s'ha d'escriure sobre allò que estimis, ho vull provar. Què estimo? Puc arribar a estimar moltes coses, començant per la meva família... Escriuré sobre el poder del riure, del humor. No recordo ben bé quan vaig descobrir per primera vegada el humor, recordo Martes y trece, recordo humoristes, pel·lícules de comèdia... El riure ha sigut el millor antídot per a moltes situacions. A vegades sento que m'he convertit en un pallasso.  Recordo els meus problemes socials a l'adolescència, recordo tornar a casa i riure de la tensió que vivia de cara a l'exterior. Recordo riure tant que em feia mal la panxa. He pogut comprovar en moltes ocasions que el poder del humor és increïble, pot transformar situacions dramàtiques en un ambient tranquil i alegre. També pot crear l'efecte contrari, en excés o si no es va en compte, depèn del què diguis se't pot girar en contra. De una situació tranquil·la pots passar al enuig. Sort que